RAMONETA: Puta, que hi ets?

PUTA: Sí, què vols?

RAMONETA: Què feies?

PUTA: Llegir El País, m’agrada bastant els diumenges..

RAMONETA: D’això et volia parlar, a veure si tu que ets més “corrida” m’expliques una cosa, perquè no l’he entès?

PUTA: Ramona, hi ha poques coses a entendre. Què et sorprèn?

RAMONETA: Avui El País sembla el Lecturas. Has vist la de palla que han arribat a dedicar al Sarkosy? Tot adobat amb fotos d’agència, retornant a les imatges de la Bruni, i amb 5 pàgines dedicades al President de França…

PUTA: Oi sí, quin reportatge! Que maco i que ben trobat

RAMONETA: Puta, a tu t’agrada tot el que fa El País… realment pots dir que t’agrada aquesta entrevista?

PUTA: Sí! I a més l’ha feta en Cebrián, tu!

RAMONETA: Qui és en Cebrián?

PUTA: El director, que normalment només surt quan hi ha notícies sobre Prisa, o quan foten fora mitja plantilla, o quan fusionen Internet i redacció de paper, o quan refan el diari i fa falta un article prepotent…

RAMONETA: Una mica prepotent també és l’entrevista d’avui no?

PUTA: Per què ho dius, i ara!!

RAMONETA: En tot moment es presenta la cosa com “un café entre Juan Luis Cebrián i el Presidente Francés”, un diálogo, una conversación, un encuentro. Per favor! Aquest noi és periodista i l’altre President. Al Cebrián li han de dir pel nom i a l’altre pel càrrec? A què juguen? De què van?

PUTA: Ramona, no t’esveris!

RAMONETA: Coi, és que he al•lucinat. Que és un Nobel, un guanyador dels Oscar o qui en Cebrián? Aquest és el periodisme que volem? El que és més important l’entrevistador que l’entrevistat? Com es pot ser tant presumptuós?

PUTA: El teu Cuní fa el mateix i tu calles…

RAMONETA: Mai aniria a entrevistar al President de França i li diria diàleg o cafè… mai firmaria com si fós Gabriel García Márquez, mai… a més l’entrevista és superficial i retorna la política a l’escena del personalisme, del superheroi… has vist la frase “la política és una tarea de gilipollas para gente inteligente”… això és el que ha aconseguit el teu Cebrián?

PUTA: Ramoneta, quan et poses així no hi ha qui t’aguanti, deixem-ho.

RAMONETA: Com vulguis, fins demà…

En tot cas, si això fossin toros, la Puta i la Ramoneta us dirien que “con permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite” benvinguts a aquest bloc iniciat per imperatiu acadèmic i amb voluntat d’anàlisi i diversió a parts iguals. I tranquils, el seu autor no és Mercedes Milá ni creu que Gran Hermano sigui periodisme, gràcies.